- RECITACIÓ -

Em vaig posar molt nerviosa, sabia perfectament el poema, però els nervis els he de controlar més.
Vaig recitar les nous del berenar de Josep Carner, és un poema graciós, em va agradar molt quan el vaig trobar per casualitat!

LES NOUS DEL BERENAR

Una fonteta raja dessota la noguera.
Allà van cada tarde a berenâ els infants;
la font també és un nin de dolls remorejants
i la noguera, a tots, els fà de mainadera.
El més petit de tots, a sos germans digué:
-Les nous qu’a mi em pertoquen, jo vull picar-les are.-
Diu sabiament el gran: -Si en vols,les picaré.
Tu no, perquè al sortî de casa ha dit la mare
“A Myrtil no li deu el roc; es tan petit!
En comptes de picar la nou, se pica el dit”.
Myrtil diu:-Ja’n se are. Poso el roc a la mà
sens deixâ els dits assota. -Ningú se’l creu de rê.
El cel es dolç i l’aigua fà un bell murmuri clâ.
Myrtil pica de peus i crida com un bè
i amb el rebec les nous per terra cauen totes.
El gran gira l’espatlla dient: -Tu sempre botes!
Mes el germà segon qui desde lluny els mira
veu que Myrtil picant de peus, vermell de l’ira,
sense adonàr-sen xafa les nous que li han caigut,
i va cap a Myrtil amb suau beatitut.
S’asseu, amayagant les herbes displicent
i agafa els fruits de terra molt cautelosament,
i ell, el plàcid, qui mai s’es posat en furor,
d’esquena, menja nous amb celestial candor.

Josep Carner.